(Sant Sebastià 1924 – 2002)
Eduardo Chillida és un dels escultors espanyols més importants del segle XX. Va abandonar la carrera d’arquitectura per dedicar-se al dibuix i a l’escultura. Als anys quaranta es trasllada a París, però torna a Espanya el 1951 i s’instal·larà al País Basc. La seva obra de l’època a París està influenciada per la tradició figurativa que aviat abandona per una obra més abstracta. A Hernani comença a treballar en una forja on aprèn tots els secrets que traslladarà a la seva escultura.
Als anys cinquanta, Chillida és reconegut internacionalment. La seva obra es troba als principals museus i col·leccions d’Europa i dels Estats Units.
Al llarg dels més de cinquanta anys de trajectòria creativa, Chillida ha explorat conceptes (oposats per alguns, complementaris per a ell) com els del buit i volum, llum i ombra, límit i finitud, i ha treballat amb materials com el ferro, la pedra, l’alabastre, l’acer i el formigó. De formes austeres i arcanes, la seva obra expressa la concepció ètica, mística i transcendental de l’existència.
Exemples de la seva obra:
Altres obres:
- Elogio al Agua
- Arco de la Libertad
- Elogio del Horizonte
- Escultura geométrica abstracta
- Mujer Escultura en Bronce