(Orio 1908 – Sant Sebastià 2003)
Jorge Oteiza es caracteritza per un treball artístic extremadament personal. Les seves escultures parteixen de l’estudi de la relació entre el volum i l’espai. El 1935 viatja a Llatinoamèrica i compagina la docència i la investigació de l’escultura precolombina amb la creació de les seves escultures. El 1948 torna a Espanya i comença una constant experimentació que ell mateix anomena “la naturalesa estètica de l’estàtua com a organisme purament espaial”. El 1957 rep el Premi Internacional d’Escultura en la IV Biennal de Sao Paulo i edita un catàleg on escriu els fonaments dels principis teòrics de la seva obra.
El buit i el silenci adquireixen molt de protagonisme en l’obra d’Oteiza, així les seves escultures “es buiden” i s’obren a l’espai. Als anys seixanta Oteiza se centra en la investigació estètica i lingüística de la cultura basca i abandona la producció escultòrica que reprèn entre el 1972 i 1975. L’artista s’implica activament en la causa política i social que viu el País Basc, especialment als anys vuitanta.
Exemples de la seva obra:
Altres obres:
- “Caja metafísica”
- “Construcción vacía”
- “Arista vacía”
- “Cubos”
- “Caja vacía”
- “Cubo Vazado”
- “Circulación en oblicuo con tres vacíos Malévich”